Cantant francès nascut a El Caire amb el veritable nom de Ricardo Btesh. Va ser un pioner del rock a França, un fet que li va valdre el sobrenom de "el pare tranquil del rock" per part de la premsa especialitzada. Al llarg de més de cinquanta anys de carrera, Richard Anthony va publicar més de 600 títols en sis idiomes diferents i va vendre més de cinquanta milions de discos.
Fill de mare anglesa i pare sirià, va passar la seva infància entre Egipte, Anglaterra i Argentina. Als tretze anys, va acabar mudant-se a París. A la capital francesa, va estudiar al prestigiós Lycée Janson-de-Sailly i, posteriorment, va iniciar la carrera universitària de Dret. Més tard, mentre treballava en una empresa de frigorífics, compaginava aquesta feina amb actuacions musicals, tocant el saxo en diversos clubs de jazz del barri de St. Germain.
L'any 1958, Anthony va enregistrar els seus dos primers senzills: dues versions de clàssics del rock primerenc, "You are my Destiny" de Paul Anka i "Peggy Sue" de Buddy Holly. Comercialment, ambdós van passar bastant desapercebuts. El primer triomf li va arribar l'any 1959, als vint-i-un anys, amb "Nouvelle Vague" (Nova onada), una reinterpretació del tema "Three Cool Cats" del quartet vocal The Coasters.
Amb tota seguretat, el seu tema més famós i conegut va ser "J'entends siffler le train" (Sento el xiulet del tren), un nostàlgic èxit comercialitzat l'any 1962. Es tracta d'una adaptació de la popular cançó nord-americana d'estil folk "500 miles", un tema rescatat l'any anterior pel trio The Journeymen i, poc després, editada amb gran èxit pel tercet novaiorquès Peter, Paul and Mary.
Amb text de Jacques Plante, un lletrista francès que va reescriure la cançó original, "J'entends siffler le train" parla d'una persona que, de lluny, escolta el xiulet del tren en què viatja la seva estimada. L'home se sent trist i està segur que aquest so el perseguirà tota la vida, ja que aquest tren porta la seva xicota a terres llunyanes, potser per sempre. Es penedeix de no ser a l'andana, acomiadant-se'n com Déu mana, és a dir, desitjant-li molta sort i que tot li vagi bé.
He pensat que seria millor
acomiadar-nos sense un adéu.
No tinc valor de tornar-te a veure,
Però sento xiular el tren...

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada