Richard Anthony

El dolgut xiulet de sortida del tren

Cantant francès nascut a El Caire amb el veritable nom de Ricardo Btesh. Pioner del rock a França, en el seu temps, la premsa especialitzada li va atorgar el sobrenom de "el pare tranquil del rock". Al llarg de més de cinquanta anys de carrera, Richard Anthony va publicar més de 600 títols, editats en un total de sis idiomes diferents i va vendre més de cinquanta milions de discos.

Fill de mare anglesa i pare sirià, després de passar tota la seva infància entre Egipte, Anglaterra i Argentina, als tretze anys, Richard Anthony va acabar mudant-se a París. A la capital francesa, va estudiar al prestigiós Lycée Janson-de-Sailly, iniciant, posteriorment, la carrera universitària de Dret. Més tard, mentre treballava en una empresa de frigorífics, compaginava aquest treball amb actuacions musicals, tocant el saxo en diversos clubs de jazz del barri de St. Germain.

L'any 1958, Anthony enregistra els seus dos primers singles, dos discos que contenien versions de dos estàndards de rock primerenc: "You are my destiny" (tu ets el meu destí), de Paul Anka i "Peggy Sue", de Buddy Holly, dos treballs que comercialment van passar bastant desapercebuts. El primer triomf li va arribar l'any 1959, als vint-i-un anys, quan va editar "Nouvelle vague" (nova onada), una reinterpretació del tema "Three cool cats" (tres gats genials) del quartet vocal The Coasters.

Amb tota seguretat, el seu tema més famós i conegut va ser "J'entends siffler le train" (sento el xiulet del tren), un nostàlgic tema comercialitzat l'any 1962. Es tracta d'una adaptació de la popular cançó nord-americana d'estil folk "500 miles", cançó rescatada l'any anterior pel trio The Journeymen i, poc desprès, editada amb gran èxit pel tercet novaiorquès Peter, Paul and Mary.

Richard Anthony
Amb text de Jacques Plante, un lletrista francès que va reescriure la cançó original, "J'entends siffler le train" parla d'una persona que, de lluny, escolta el xiulet del tren en què viatja la seva estimada. L'home se sent trist i està segur que aquest so el perseguirà tota la vida, ja que aquest tren porta a la seva xicota a terres llunyanes, potser, per sempre, i es penedeix de no estar a l'andana, acomiadant-se d'ella com Déu mana, es a dir, desitjant-li molta sort i que tot li vagi bé.

He pensat que seria millor
acomiadar-nos sense un adéu.
No tinc valor de tornar-te a veure,
però sento xiular el tren,...