Joan Baez

La reina de la cançó protesta

Joan Chandos Baez, coneguda artísticament com a Joan Baez, és una cantant, compositora i activista nord-americà, nascuda a l'illa costanera de Staten Island, Nova York. Compromesa amb el pacifisme, la seva carrera artística està caracteritzada per la seva potent veu, una veu harmoniosa, clara i aguda. Una de les grans figures nord-americanes dels anys seixanta, divulgadores de la cançó protesta i defensora de les causes socials.

En un període de la història nord-americana quan, professionalment, resultava bastant arriscat (gairebé com ara), expressar públicament les conviccions sociopolítiques personals, Joan Baez sempre va deixar patent el fet que les seves reivindicacions i les seves preocupacions socials, quedessin reflectides en les seves cançons. El seu repertori, no obstant, a més del folk, abasta també balades, temes country i pop/rock, a banda de la seva faceta de compositora.

Joan Baez va cantar a favor de la pau, la llibertat i els drets socials i civils en gairebé tots els països on va actuar, sigui a la part del darrera d'un camió, a prop del monument a Abraham Lincoln o en la cèlebre "Marxa sobre Washington pel treball i la llibertat", manifestació celebrada el mes d'agost de 1963, on el conegut activista afroamericà Martin Luther King va pronunciar l'històric discurs del "I have a dream" (he tingut un somni, ...).

La seva carrera professional es va iniciar l'any 1959 en una actuació conjunta amb Bob Gibson al Festival de Folk de Newport. Poc desprès, Joan Baez enregistra el seu primer àlbum, l'homònim "Joan Baez", un elapé que albergava una àmplia col.lecció de cançons folk, acompanyades totes elles, únicament pel so de la seva guitarra acústica. Un disc que va obtenir una excel.lent resposta comercial, assolint la certificació de "disc d'or" i que incloïa "El preso número nueve", un tema interpretat en espanyol.

Joan Baez
"El preso número nueve" relata la història d'un condemnat a mort, sentenciat per haver matat a la seva dona i a un amic "deslleial". El reu, un home molt cabal segons diu la lletra, li confessa al capellà del penal: "Los maté, sí señor, y si vuelvo a nacer, yo los vuelvo a matar. Padre, no me arrepiento ni me da miedo la eternidad, yo sé que allá en el cielo, el ser Supremo nos juzgará,...".

Es a dir, no sols no es penedeix del delicte comés sinó que alberga l'esperança d'obtenir l'absolució celestial. Un text, avui dia, dubtosament correcte, un doble crim, acceptat en aquell període per persones poc sospitoses de vel.leïtats reaccionàries, com és el cas, sense percebre cap tipus de contrició.