Los Polares

Una banda molt potent i amb reconeixement europeu

Conjunt català d'estil pop/rock creat a finals de l'any 1964 a El Masnou, municipi barceloní ubicat a la comarca de El Maresme. Constituït en format de quintet, la seva formació, que inicialment portava el nom de Los Polaris, estava composta per Francisco Aznar (guitarra solista), Juan Antonio Bautista (guitarra rítmica), Antonio Andreu (baix), Fernando Chica (veu cantant) i Alberto López (bateria).

Un grup que va començar la seva trajectòria actuant en locals i establiments hotelers de la costa catalana. Allà, els propietaris de l'hotel Sabina de Malgrat de Mar, un matrimoni hispà-alemany que els havia contractat per tocar en el seu establiment desprès d'haver-los vist actuar a El Cortijo, una sala de Festes propera al seu hotel, els van brindar la oportunitat, a finals de 1965, de viatjar a la ciutat alemanya de Recklinghausen per a participar en un concurs internacional de bandes novells.

Davant cinc mil espectadors, Los Polares s'imposen a la resta de grups, una gesta que va merèixer titulars a la premsa alemanya i que va propiciar un bon nombre d'actuacions. El que va començar com una visita llampec, va acabar en sis mesos d'estada, tocant a Dorsten, Nüremberg, Essen, Straubing, Dortmund, Munic, Furt ... Una experiència vital en la qual, el grup va assaborir glops de fama amb fans, autògrafs i presència mediàtica.

Després foguejar-se a l'escena musical alemanya i amarar-se de les noves tendències del gènere, el grup torna a Catalunya. Fitxats per la discogràfica SonoPlay, a finals de 1966 publiquen el seu primer disc, un EP enregistrat als estudis Gema de Barcelona que inclou "Que chica tan formal" dels The Isley Brothers, "My girl", un tema acreditat a Ch. Montes i M. Guiu, "La droga" una contundent versió del "LSD", dels The Pretty Things censurat a molts països per considerar-lo una apologia de la droga i "California dream" de The Mamas and The Papas.

Poc després, Los Polares graven un altre EP, però, diversos problemes frustren la seva comercialització i el disc no surt publicat fins l'any 2018 que l'edita Madmua Records, un segell especialitzat en la recuperació de material inèdit dels anys seixanta i setanta.

Aquest segon vinil conté "Quiero que me quieras", una versió d'un tema dels britànics The Spencer Davis Group, "Es mejor dejarlo como está" del quartet vocal nord-americà Four Tops i "Cuando digo que te amo" una composició del cantant italià Tony Renis.

Malauradament, a finals de 1967, Los Polares posen punt i final a la seva curta, però intensa carrera musical.