Ralph McTell

Precisa radiografia dels carrers d'una gran capital

De nom real, Ralph May, Ralph McTell és un guitarrista i cantautor britànic nascut a Farnborough, un municipi anglès ubicat a uns vint quilòmetres del centre de Londres. Està considerat una de les grans figures del folk britànic de tot els temps.

Al quinze anys, tenia moltes ganes d'abandonar l'escola, per aquest motiu, Ralph es va allistar a un regiment de l'exèrcit anomenat Junior Leaders Battalion of The Queen's Surrey, estament on va passar sis mesos abans de sortir corrents al comprovar que això no era el seu. Uns anys més tard, fent autoestop, es va dedicar a viatjar per mitja Europa guanyant-se la vida com a músic de carrer. En aquest periode, va visitar França, Grècia, Iugoslàvia, Alemanya, Bèlgica i Itàlia.

De tornada al Regne Unit, Ralph McTell edita el seu primer àlbum, "Eight frames a second" (vuit quadres per segon), un treball publicat el mes de febrer de 1968. L'any següent, treu el seu segon elapé, "Spiral staircase" (escala de cargol), un disc que incloïa la primera versió del seu gran èxit, "Streets of London" (carrers de Londres), una composició pròpia que havia enregistrat anteriorment i que havia deixat fora del seu àlbum de debut en considerar-la una cançó trista i un pèl depriment.
 
Ralph McTell va escriure "Streets of London" als vint anys, quant deambulava pels carrers de París observant la pobresa extrema. Un tema que parla d'històries personals relacionades amb problemes comuns de gent sense llar, de persones solitàries, de malalts mentals, persones amb greus mancances, oblidades i ignorades per part de la societat. McTell pensava titular la cançó "Streets of París", però, es va adonar que, alhora, també estava parlant dels carrers de Londres.

Ralph McTell
Es tracta d'un tema absorbent, una cançó que ha estat versionada per més de dos-cents artistes. La versió original de "Streets of London" desplega una melodia excel.lent, una veu perfecta i una lletra demolidora.

Malauradament, mig segle després de la seva composició, les seves estrofes segueixen estant vigents. Passejant al capvespre pels carrers de qualsevol metròpoli, sigui Barcelona, Londres o París, es pot observar que els desequilibris socials continuen estant a l'ordre del dia, que en tots aquests anys, no s'ha produït cap avanç significatiu, cap acció efectiva encaminada a minorar les escassetats de la gent amb pocs recursos econòmics o les penúries de les persones que (mal)viuen al carrer.