The American Breed

Una formació que es deixava doblegar

Banda nord-americana d'estil pop/rock creada l'any 1958 amb el nom inicial de Gary & The Knight Lites a Cicero, un municipi de l'estat de Illinois situat a catorze quilòmetres de la ciutat de Chicago. Un quartet originàriament format per Gary Loizzo (veu principal i guitarra solista), Al Ciner (guitarra rítmica i veus), Charles "Chuck" Colbert (baix i veus) i Jim Michalak (bateria).

Transformats a The American Breed, un nom bastant patriòtic, donat que, literalment, la seva traducció ve a ser, "La raça americana", el seu èxit més significatiu el van aconseguir amb la cançó "Bend me, Shape me" (doblega'm, dóna'm forma), un tema pop enregistrat prèviament pel quintet de Cleveland, The Outsiders i que publicada el mes de desembre de 1967 en format single pels American Breed, va arribar al número cinc de la llista Billboard dels Estats Units i va vendre més d'un milió de còpies.

Una dada: la primera versió de "Bend me, Shape me" publicada en format single, tenia una durada de 2:05 minuts, ja que en la seva producció, es va accelerar la seva masterització, mentre que la versió original, la que es va distribuir a nivell internacional, la seva durada s'allargava fins als 2:25 minuts, donat que es va editar a velocitat normal.

A principis de 1968, "Bend me, Shape me", es va convertir en un gran èxit a banda i banda de l'Atlàntic, ja que va ser publicada amb notable ressò als Estats Units pels The American Breed i al Regne Unit pels britànics Amen Corner.

The American Breed
Al mateix temps, The American Breed va tenir la fortuna de gaudir d'àmplia demanda de treball dins el pròsper negoci dels anuncis per a radio i televisió, enregistrant jingles publicitaris per a reconegudes empreses i marques comercials de l'època, com ara, Coca-Cola, l'aerolínia American Airlines, la Marina dels Estats Units o la companyia Bell Telephone, entre d’altres.

De manera simultània, el quartet va ser escollit per interpretar el tema principal de la banda sonora de diverses pel.lícules de finals dels anys seixanta, films com ara, el thriller nord-americà "No way to treat a Lady" (així no es tracta a una dama) o a la comèdia francesa "The brain" (el cervell).