Vanity Fare

Aixecant el dit a les tantes de la matinada

Quintet britànic d'estil pop/rock creat a l'estiu de 1968 a Rochester, un municipi anglès ubicat al comptat de Kent. Una banda inicialment coneguda amb el nom de The Avengers i originàriament integrada pel cantant Trevor Brice, el guitarrista Tony Goulden, el baixista Tony Jarrett, el bateria Dick Allix i, posteriorment, el teclista Barry Landerman.

Amb unes tornades molt enganxoses, un bon ús de les seves harmonies vocals i desenvolupant un pop comercial, senzill i molt ben interpretat, els Vanity Fare van aconseguir una gran popularitat dins l'escena musical britànica i nord-americana en particular i en l'europea en general.

A finals de 1969, la banda publica "Hitchin' a ride" (fent autoestop), una de les seves cançons més recordades. Amb aquesta composició, un tema molt comercial editat en format single, els Vanity Fare van assolir la setzena posició de la llista de singles del Regne Unit, confirmant-se, en aquest indret, en la jerarquia de les bandes de música pop més populars de l'època.

Sorprenentment, als Estats Units, "Hitchin' a ride" va gaudir de més repercussió comercial, assolint el cinquè lloc de la llista Billboard Hot 100. L'any 1970, la revista nord-americana Billboard, publicació especialitzada en la industria musical, va classificar "Hitchin' a ride" com la cançó número catorze de l'any. A tot això, el disc va vendre més d'un milió de còpies només als Estats Units, obtenint per aquesta fita la categoria de "Disc d'or".

La lletra de "Hitchin' a ride" parla d’un jove que a la una de la matinada d'un dia plujós, es troba a la carretera fent autoestop, doncs no té prou diners per tornar a casa seva en tren. Un tema que, a banda de les veus, destaca per la seva secció instrumental, sobretot, per la sintonia emesa per les dues flautes que sonen a la introducció, un agradable i dominant so que es repeteix al llarg de tota la cançó.

Sembla ser que en el seu temps, "Hitchin 'a ride" va assolir l'estatus de cançó de culte entre els ambients "hippies" de la costa oest dels Estats Units. Un fet sustentat per l'àmplia difusió que en aquella època, i de forma contínua, en van fer els discjòqueis radiofònics d'aquell país.