Focus

Rock simfònic de les muntanyes alpines

Quartet neerlandès de rock progressiu liderat pel teclista, flautista i compositor, Thijs van Leer i el guitarrista i compositor, Jan Akkerman. Una banda creada l'any 1969 a Amsterdam, la capital dels Països Baixos. Un grup inicialment, compost per quatre músics de formació clàssica: Akkerman, van Leer, el baixista Martin Dresden i el bateria, Hans Cleuver.

L'any 1970, els quatre integrants de Focus son contractats, en qualitat de membres principals d'una orquestra de nou músics, per a interpretar en directe al teatre, la banda sonora de la versió neerlandesa del cèlebre musical antibel.licista "Hair".

Finalitzat el treball que els unia a "Hair", els quatre músics inicien una gira de sis mesos. El mes de setembre de 1970, publiquen el seu àlbum debut, l'elapé "Focus Plays Focus", un treball que incloïa pistes vocals i temes instrumentals, totes ells, composicions pròpies del grup. Els temes més destacats del vinil eren "House of the King" (casa del rei) i "Anonymous" (anònim).

El mes d'octubre de 1971, editen el seu segon àlbum, un disc que als Països Baixos porta el nom de "Focus II" i a la resta de l'hemisferi, "Moving waves" (ones en moviment). Es tracta d'un disc que exemplifica els diversos estils musicals i les influències dels membres del grup, tot un clàssic del rock neerlandès. A banda d'això, el disc inclou en el seu primer tall, una de les cançons més famoses de la banda neerlandesa: "Hocus Pocus".

Focus
A "Hocus Pocus", un tema de Jan Akkerman i Thijs van Leer, van Leer, el cantant, aplica el "iòdel" o cant tirolès. L'expressió "iòdel" deriva de la paraula "jodeln" alemanya, un vocable que significa "pronunciar la síl.laba 'jo'". Es tracta d'una modalitat en la qual, la melodia inclou salts molt sobtats entre els registres greus o "veu de pit" i els agut o "falsets".

Hocus Pocus", és un clàssic absolut, un divertiment utilitzat desenes de vegades en cinema, televisió, anuncis publicitaris i competicions esportives. Quan Focus la tocava en directe per televisió, la interpretava més ràpida que la versió original. Un fet que té bastant de mèrit, ja que es tracta d'un tema difícil, sobretot la part vocal.