Efímera banda d'estil pop/rock creada a Barcelona l'any 1967. Un quartet integrat per dos músics neerlandesos i dos catalans. La seva formació estava composta per Otto van der Pol, a la guitarra rítmica i veu cantant, Eric de Leeuwe, a la bateria, Alejandro "Alex" Sánchez, guitarra solista i Eduardo "Eddy" Amorós al baix.
Un conjunt musical pioner del rock psicodèlic estatal que, en l'aspecte discogràfic, només va comercialitzar cinc cançons en la seva curta existència. Cinc temes, però, més que suficients per a evidenciar la seva contrastada qualitat.
Produïts pel malaurat cantant neerlandès establert a Catalunya, Tony Ronald, Los Zooms es presenten en societat amb el single "La droga / Alguien ha de escuchar". Dues composicions pròpies embolcallades d'aura psicodèlica, tant en l'aspecte musical com en el líric. Dos temes interpretats amb un estil molt fosc i afligit.
El tema principal de l'esmentat disc de debut, "La droga" (que no té res a veure amb la cançó "LSD" dels britànics The Pretty Things) és un relat d'un viatge lisèrgic mal paït, un fet que aquí, l'any 1967, resulta bastant incomprensible per a la majoria dels mortals. L'any següent, Los Zooms editen un nou disc, un treball que inclou dues noves composicions seves; entre aquestes, el seu tema més recordat, "Algo más", una cançó d'estil pop que destaca pel bon treball de les guitarres i pels seus efectius cors vocals.
A finals de 1968, després de publicar un single de promoció, un exemplar distribuït gratuïtament a l'interior del número 43 de la revista musical "Fonorama" i que incloïa un nou tema propi, aquesta vegada interpretat en anglès, "Give me more" (dóna'm més) i la ja coneguda, "Algo más", Los Zooms posen punt i final a la seva curta i, inicialment, prometedora carrera artística.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada