Camel

Uns geps molt ben portats

Banda britànica semi-instrumental creada l'any 1969 a Guildford, un municipi anglès situat a 43 quilòmetres de distància de Londres. Referent del rock progressiu, la seva alineació clàssica, consolidada el mes de desembre de 1971, estava liderada per Andrew Latimer (guitarra, flauta i veu cantant) i secundada per Peter Bardens (teclats i veu cantant), Doug Ferguson (baix i veu cantant) i Andy Ward (bateria i percussió).

Un quartet britànic que amb la seva encertada fusió de música clàssica i música d'estil barroc, jazz, rock i, fins i tot, amb detalls de música electrònica, va crear àlbums d'admirable creativitat artística i de notable precisió tècnica.

El seu elapé homònim, "Camel", un treball llançat l'any 1973 i el disc de llarga durada "Mirage", un disc publicat l'any següent, van ser les seves primeres produccions discogràfiques. Dos vinils que mostraven el talent i la personalitat de la banda i que, a nivell comercial, van passar bastant desapercebuts, tot i que contenien molts detalls que definirien el so posterior de la banda.

L'any 1975, amb la publicació de "The snow goose" (l'oca de neu), un poema simfònic coescrit pels músics Latimer i Bardens, Camel es va convertir en un dels grups més valorats del subgènere "rock progressiu". L'àlbum, de característica conceptual i íntegrament instrumental, transcriu musicalment l'ambient i les sensacions dels personatges i les situacions del conte homònim del prolífic escriptor novaiorquès Paul Gallico.

Camel
"The snow goose" va proporcionar una enorme popularitat a Camel. A més, el disc va facilitar la celebració d'un concert oficiat al prestigiós i llegendari Royal Albert Hall de Londres. Una audició on Camel va actuar amb l'aforament completament ple i assistit per la London Symphony Orchestra.

El seu següent àlbum d'estudi, l'excel.lent "Moonmadness" (bogería llunàtica), va sortir editat l'any 1976 i conté excel.lents cançons, com ara "Air born" (nascut a l'aire) o "Song within a song" (cançó dins d'una cançó) i, tot i que no va superar les vendes del seu anterior treball, els entesos asseguren que el seu contingut està a l'alçada de les millors produccions del quartet anglès.