Banda britànica de rock dur i rock progressiu creada al Regne Unit l'any 1969. Un tercet format inicialment pel teclista i compositor Vincent Crane, el cantant i baixista Nick Graham i el bateria Carl Palmer.
Després de forjar-se un grup fidel de seguidors actuant a diversos clubs londinencs, un públic entusiasta de les sonoritats progressives de la formació, Atomic Rooster aconsegueix signar contracte amb la companyia B&C Records, un segell discogràfic que el mes de febrer de 1970 els edita el seu primer àlbum, l'homònim, "Atomic Rooster", un apreciable disc on hi destaca el primer tall de la seva cara principal, "Friday the 13th" (divendres 13).
Després de la comercialització d'aquest disc, un treball que va aconseguir entrar a les llistes de vendes del Regne Unit, Nick Graham abandona el grup i s'uneix a la banda britànica Skin Alley. El mateix fa Carl Palmer, que, juntament amb Keith Emerson i Greg Lake forma el supergrup, Emerson, Lake and Palmer. Acte seguit, els dos músics son reemplaçats pel guitarrista i cantant John Cann (Du Cann) i pel bateria Paul Hammond.
Amb l'arribada d'aquests dos nous components i amb la inspiració en l'apartat de composició de Crane i Du Cann, el grup assoleix el nivell màxim de popularitat. En aquell període, Atomic Rooster va comercialitzar excel.lents temes de rock progressiu, accentuant el seu perfil hard i incorporant traços gòtics; tot això, sense oblidar-se de les composicions melòdiques. El mes de setembre de 1970, el tercet edita el seu segon àlbum d'estudi, "Death walks behind you" (la mort camina darrera teu). Un ombrívol elapé amb vuit composicions pròpies; entre elles, "Tomorrow night" (demà a la nit), número 11 a les llistes de singles del Regne Unit. En l'esmentat disc també hi destaquen temes com ara, "Sleeping for years" (dormint durant anys), "Gershatzer" o "Death walks behind you", la cançó que dóna títol al disc.
Per acabar-ho d'adobar, el mes de juny de 1971, amb "Devil's answer" (la resposta del dimoni), un tema de Du Cann, arriba l'èxit comercial més destacat del grup. Un tema que inclou un hipnòtic riff de guitarra que va assolir la quarta posició de les llistes d'èxits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada