Ekseption

Reinventant els clàssics

Grup neerlandès de rock semi-instrumental actiu des de l'any 1967 fins al 1989. Una formació originaria de Haarlem, un municipi dels Països Baixos ubicat als afores d'Amsterdam que va destacar per les seves adaptacions d'estil rock simfònic i elements de jazz contemporani. Unes creacions concebudes, la majoria d'elles, aprofitant l'enorme qualitat de diverses obres de música clàssica compostes per cèlebres músics dels passats segles XVIII i XIX.

La base artística de Ekseption van ser quatre experimentats músics: el teclista Rick van der Linden, el trompetista Rein van den Broek, el guitarrista i saxo tenor Huib van Kampen i el saxofonista, flautista, guitarrista i cantant Rob Kruisman. Per completar la formació, posteriorment s'hi van afegir, el baixista Cor Dekker i el bateria Peter de Leeuwe.

La història d'Ekseption, s'inicia l'any 1968, quan la banda neerlandesa guanya el primer premi del Festival de Jazz de Loosdrecht. El trofeu consistia en la signatura d'un contracte discogràfic amb el segell Philips. A proposta del teclista Rick van der Linden, el grup decideix enregistrar, en pla rock, la "5ª Simfonia" de Ludwig van Beethoven. A l'altre cara del disc, amb la mateixa formula, acorden incloure "Sabre dance" (La dansa del sabre) la famosa obra del compositor soviètic, d'origen armeni, Aram Khachaturian.

Tot i que, inicialment, el single no va tenir gaire acceptació comercial, tres mesos després de la seva publicació, de sobte, el disc es comença a vendre's com a rosquilles. Un fet que va establir les bases de la famosa fórmula Ekseption: un còctel de música clàssica servit a ritme de rock simfònic i amb elements de jazz. Sota aquest concepte, perfilat amb arranjaments no gaire complexos, el sextet entra al top ten de diversos països europeus i sobrepassa el milió d'exemplars venuts.

Ekseption
Després de l'èxit d'aquest vinil de debut, l'any 1969, Ekseption edita el seu primer disc de llarga durada, un treball que conté un munt de versions de coneguts temes de música clàssica, tots ells, interpretats en un entorn de rock/jazz. Per arrodonir-ho, el disc també inclou "Little x plus", una composició pròpia de la banda.

El seu quart àlbum d'estudi, publicat l'any 1971, mostra una banda que havia evolucionat fins a convertir-se en un conjunt compacte de rock simfònic. En aquest disc, interpreten colze a colze amb la londinenca Royal Philharmonic Orchestra la peça central de l'àlbum: "Piccadilly Sweet", una suite per a orquestra i banda de rock escrita per Rick van der Linden.