Banda nord-americana de rock dur formada l'any 1966 a San Francisco, el quart municipi més poblat de l'estat de Califòrnia. La formació original del grup estava integrada per Dickie Peterson al baix, Jeremy Russell a la guitarra, Eric Albronda a la bateria, Vale Hamanaka als teclats i Jere Whiting com a cantant solista.
El 18 de juny de 1967, després de presenciar una actuació de Jimi Hendrix Experience al Monterey Pop Festival, la banda decideix emular la formació instrumental del guitarrista nord-americà i Blue Cheer es transforma en power trio; amb la qual cosa, el conjunt queda integrat per Dickie Peterson al baix i veu cantant, Leigh Stephens a la guitarra i Paul Whaley a la batería.
Amb aquesta formació, Blue Cheer comença a fer-se un nom gràcies a les seves actuacions en directe, concerts on sempre pugen al màxim el volum dels seus equips de so, al punt d'arribar a ser coneguts a tot arreu amb l'apel.latiu de "la banda més sorollosa del planeta". L'any 1967, el trio enregistra la seva primera demo, una gravació que inclou "Doctor Please" i el tema que aviat els catapultaria a la (efímera) fama, la versió del clàssic de la primera era del rock and roll, "Summertime blues" (el blues de l'estiu), una composició del músic nord-americà Eddie Cochran.
Sota la direcció del seu mànager, Allen "Gut" Turk, membre dels Hells Angels (àngels de l'infern), el mes de gener de 1968, el tercet californià publica el seu primer àlbum, "Vincebus Eruptum", un treball del qual s'extreu el hit més important de la formació: l'esmentada versió de "Summertime blues". Els entesos consideren "Vincebus Eruptum" un dels primers treballs discogràfics precursors del heavy metal.
Segons la revista musical Rolling Stone, "Summertime blues" ocupa la posició 73 en la seva classificació de les 500 millors cançons pop/rock de tots els temps.
Cada vegada que truco a la meva xicota
i intento tenir una cita amb ella,
el meu jefe em diu:
"No fill, has de treballar fins tard".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada