De nom real John Henry Deighton, Chris Farlowe és un cantant anglès nascut al districte londinenc de Islington. A mitjans de la dècada dels anys seixanta, dins dels àmbits del rhythm and blues, del soul i de la música pop, Farlowe va ser un dels vocalistes britànics amb més poder vocal.
En els seus inicis musicals, Farlowe va formar part de diversos grups de skiffle, un tipus de música originària dels Estats Units que està basada en harmonies senzilles i que s'interpreta amb instruments acústics casolans. Entre els grups que va participar el cantant londinenc, cal destacar The John Henry Skiffle Group.
Mes tard, a inicis dels anys seixanta, Farlowe va liderar Chris Farlowe and The Thunderbirds, una banda formada, a banda d'ell, pel guitarrista Albert Lee, el baixista Ricky Chapman, el bateria Johnny Wise i el teclista Dave Greenslade. Establerts de forma assídua a diverses sales de festes de Londres, el grup faria una llarga estada a Alemanya, lloc habitual per al fogueig de molts conjunts anglesos. Al capdavant dels Thunderbirds, Farlowe publicaria cinc singles, tots ells editats pel segell discogràfic Columbia.
Mick Jagger, pel que sembla, amic de Chris Farlowe, va recomanar el cantant a Andrew Loog Oldham, un productor discogràfic i, en aquell període, el manager de The Rolling Stones. Una persona que, anteriorment i per un breu període de temps, havia format part de la plantilla de Brian Epstein, el representant de The Beatles. A més, l'any 1965, Oldham havia fundat, juntament amb el promotor d'espectacles Tony Calder, la discogràfica Immediate Records. Com a resultat d'aquesta recomanació, el mes de juny de 1966, amb producció de Mick Jagger i amb la seva col.laboració fent cors vocals, Chris Farlowe edita "Out of time" (s'ha acabat el temps), un tema de Mick Jagger i Keith Richards publicat el mes anterior dins el quart àlbum d'estudi de The Rolling Stones, l'elapé "Aftermath" (conseqüències).
"Out of time" va assolir la primera posició de les llistes d'èxits del Regne Unit. Un èxit degut, en part, a la veu distintiva i emotiva de Chris Farlowe. Es tracta d'un tema de to amarg, una cançó que parla de la pèrdua de l'amor i que pontifica que un cop s'ha acabat el temps, no hi ha marxa enrere, que llavors, ja no es pot canviar el que s'ha fet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada