Ernie Maresca

Una cançó que no sé de que parla però, que transmet ànim

Cantautor nord-americà nascut al barri del Bronx de Nova York. Un intèrpret que també va publicat discos sota el pseudònim de Artie Chicago (From The Bronx). Ernie Maresca va començar a cantar i a escriure cançons mentre formava part del grup vocal de doo-wop (du-duà) The Monterays, una formació rebatejada posteriorment amb el nom de The Desires. Després de la marxa de Maresca, els Desires va passar a dir-se, The Regents.

L'any 1958, Maresca va presentar al vocalista nord-americà Dion DiMucci, un amic seu d'ascendència italo-americana, com ell, i també resident del Bronx, una maqueta de "No one knows" (ningú ho sap), una cançó que havia escrit juntament amb el compositor Ken Hecht. Dion, a través de la discogràfica Laurie Records i amb el nom afegit de Dion and The Belmonts va publicar el tema, obtenint un notable èxit. El disc va aconseguir la posició 19 de les llistes Billboard Hot 100 dels Estats Units.

Esperonat pel resultat obtingut i, també, per les bones crítiques rebudes, Ernie Maresca va començar a escriure cançons a temps complet. L'any 1961, juntament amb Dion DiMucci, ara ja promocionant-se en solitari, va escriure el tema "Runaround Sue" (córrer al voltant de Sue) l'únic èxit número 1 de Dion als Estats Units. Poc desprès, Maresca li cediria "The Wanderer" (el vagabund), originalment, una cara "B" que va despatxar més d'un milió de còpies.

Tot i reconèixer que no era un gran cantant, Ernie Maresca també volia provar sort com a intèrpret en solitari i per això, uns mesos més tard, aconsegueix signar un contracte discogràfic amb Seville Records, un petit segell establert a Nova York que li brinda la possibilitat de poder-se estrenar com a cantant solista.

A finals de 1962, Ernie Maresca publica en format single, "Shout! Shout! (knock yourself out)" (crida, crida (tu mateix), un tema escrit a quatre mans amb el seu amic Thomas F. Bogdany que va ser èxit immediat, convertint-se en un del temes d'estil rock and roll més populars de l'època. "Shout! Shout!" va assolir el sisè lloc de les llistes Billboard Hot 100.

"Shout! Shout!" destaca pel seu frenètic ritme sincopat, un ritme molt contagiós. Un tema que també es distingeix pels seus cors vocals, uns cors que en escoltar-los, fa difícil no seguir-los, intentant taral.lejar la seva lletra.

Vinga, crida, crida fort i creix.
Has de cridar, cridar, saps què vull dir,...