Irma Thomas

La reina del soul de Nova Orleans

Cantant de blues i soul nascuda a Ponohatoula, un municipi nord-americà situat a l'estat de Louisiana. De nom real Irma Lee, la vocalista va prendre el cognom Thomas del seu segon marit. Una artista que de petita ja va destacar com a integrant del cor de l'església Baptista del seu poble. D'altra banda, als 19 anys, Irma ja s'havia casat dues vegades i era mare de quatre infants.

En la seva adolescència, mentre treballava de cambrera, ocasionalment feia bolos de cantant amb l'orquestra de Tommy Ridgley. Sota l'empara d'aquest músic, Irma va aconseguir un contracte amb el segell discogràfic Ron Records. L'any 1959, a través d'aquesta companyia, la cantant va editar el seu primer single, "Don't mess with my man" (no et fiquis amb el meu home)", un disc que va assolir la vint-i-dosena posició de les llistes de rhythm and blues dels Estats Units.

Més tard, Irma es passa al segell independent Minit Records i comença a treballar amb el compositor i productor Allen Toussaint. Junts enllesteixen temes com ara, "It's raining" (està plovent) (1962) o "Ruler of my heart" (amo del meu cor) (1963). "Ruler of my heart" tenia totes les característiques per ser un èxit i, finalment, ho va ser, però, va ser a través la interpretació del gran Otis Redding que la va rebatejar amb el nom de "Pain in my heart" (dolor al meu cor) i es va emportar tota la fama.

L'any 1963, Imperial Records va adquirir Minit Records i es va emportar tots els seus artistes. Amb aquesta discogràfica, Irma Thomas va seguir publicant discos, com ara, l'elapé "Wish someone would care" (tant de bo algú li importés), un treball editat el mes de juny de 1964 que incloïa la destacada cançó "Time Is on my side" (el temps està del meu costat), un tema originalment semi-instrumental del trombonista i compositor de jazz Kai Winding.

Amb "Time is on my side" la història es va tornar a repetir. Van venir The Rolling Stones, la van adaptar en pla més enèrgic i rocker, però, copiant diversos elements de la versió d'Irma Thomas com ara, la seva lletra o el monòleg central i, dos mesos més tard, la van comercialitzar, convertint-la en un gran èxit.

Això va propiciar que la versió de "Time is on my side" de ses satàniques majestats fos més popular que la d'Irma Thomas. Una cançó que ha sabut perdurar en el temps i que en els seus inicis, va ser un del temes més emblemàtics dels Stones. En vista d'aquests dos casos, es ben certa aquella dita popular que diu que "uns tenen la fama i altres carden la llana".