The Grass Roots

Carpe Diem: Aprofita el dia d'avui; no et fiïs del demà

Banda nord-americana d'estil pop psicodèlic i folk/rock concebuda l'any 1965 pel músic i compositor P. F. Sloan i el productor Steve Barri, dos acreditats músics vinculats al segell Dunhill Records, una discogràfica amb seu a Los Angeles.

The Grass Roots era un projecte originàriament prefabricat, una banda inicialment formada per músics d'estudi que enregistraven cançons sota aquest nom, mentre que Sloan i Barri eren els encarregats d'escriure les composicions. Degut a la bona acollida dels seus primers discos, els responsables de la discogràfica es van trobar amb la necessitat de crear un veritable conjunt musical amb la finalitat d'assumir les tasques de promoció, alguna actuació i els posteriors enregistraments.

La formació més estable d'aquesta Grass Roots real va ser la que estava conformada pel baixista Kenny Fukomoto (més tard, reemplaçat pel cantant solista Rob Grill); el cantant, teclista i guitarrista Warren Entner; el guitarra solista Creed Bratton i el bateria Rick Coonce. Quatre músics procedents d'una banda que es deia The 13th Floor (no confondre amb The 13th Floor Elevators) i que havia estat creada dotze mesos abans a Los Angeles.

El seu primer "hit" el van assolir amb el tema "Let's live for today" (viu l'avui), una cançó pop, publicada en format single el 13 de maig de 1967, que es va convertir en èxit instantani. La lletra de "Let's live for today", transmet un missatge senzill: el d'aprofitar el màxim el fet de viure i, alhora, gaudir del moment, sense preocupar-se del demà.

L'esmentat disc va assolir la vuitena posició de les llistes d'èxits Billboard Hot 100 i, només als Estats Units, va despatxar més de dos milions de còpies. Una fita distingida amb el guardó de "Disc d'or".

Es tracta d'una versió del tema escrit l'any 1966 pel músic anglès David "Shel" Shapiro i el lletrista italià Ivan Mogol. El seu títol original era "Piangi amb me" (plora amb mi) i la lletra, en italià, difonia conceptes trivials. Adaptada a l'anglès, "Let's live for today" reflectia l'esperit dels anys seixanta, on la joventut cercava llibertat, esbarjo i noves experiències.

En aquell període, "Let's live for today" també va trobar l'empara dels soldats nord-americans que lluitaven al controvertit escenari de la guerra del Vietnam. El vital contingut de la seva lletra, tocava de ple la seva fibra emocional. Una circumstància que lligava amb la incertesa que en aquells moments, patien els combatents nord-americans.