Duo nord-americà de folk-rock creat l'any 1967 a Los Angeles i format pels cantautors Mike Brewer i Tom Shipley. Una formació musical reconeguda pel seu treball amb la guitarra, per les seves acurades harmonies vocals i per les lletres de les seves cançons, unes composicions amb forta càrrega social, fidel reflex de les inquietuds de la seva generació.
A mitjans dels anys seixanta, Brewer i Shipley coincidien sovint en cafeteries i petits locals d’oci de Los Angeles. Aquestes trobades van fer créixer la complicitat artística entre tots dos, fins al punt que van decidir unir forces i iniciar una trajectòria conjunta. El primer fruit d’aquesta col·laboració va ser "Down in L.A." (1968), un àlbum autofinançat i distribuït com a maqueta, amb onze temes propis que mostraven el seu potencial creatiu.
L'any 1969 van publicar "Weeds"(Males herbes), el seu segon elapé, però seria l'any següent quan arribarien al gran públic amb el seu tercer disc, Tarkio (1970). Aquest àlbum inclou el seu tema més conegut: "One Toke Over the Line" (una calada sobre la línia), una cançó de melodia senzilla i to irònic que va captivar l’audiència.
Publicada en format single el mes de març de 1971, "One Toke Over the Line" es va convertir en un èxit inesperat, arribant al Top 10 de les llistes Billboard Hot 100 dels Estats Units, tot i (o potser gràcies a) la seva controvèrsia pel contingut de la seva lletra ja que, "One toke over the line" fa referència a una expressió col.loquial relacionada amb el consum de marihuana. "Toke" és una calada i l’expressió "One toke over the line" suggereix haver traspassat lleugerament el límit.
Curiosament, la cançó va néixer entre bastidors, durant una gira en la qual, Brewer & Shipley actuaven com a teloners de la cantant Melanie. La van compondre, segons han explicat, en to de broma, mentre es preparaven entre bastidors per sortir a l'escenari.
Malgrat a la seva ambigüitat en referència al consum de drogues, el tema va ser durament criticat pels sectors més conservadors dels Estats Units. Fins i tot l’administració Nixon la va incloure en una llista negra, considerant-la un exemple de la "descomposició moral" de la joventut nord-americana i una amenaça als valors tradicionals del país.














