Banda nord-americana de rock psicodèlic creada l'any 1967 a San Francisco, la quarta ciutat més poblada de l'estat de Califòrnia. Un sextet originalment format pel violinista i cantant David LaFlamme; la seva esposa, la teclista Linda LaFlamme; Pattie Santos a la percussió i, també, veu cantant; Val Fuentes a la bateria i cors; Mitchell Holman al baix, harmònica i cors i Hal Wagenet a la guitarra i cors.
El seu primer àlbum, l'homònim, "It's a Beautiful Day" publicat el mes de juny de 1969, va representar el treball discogràfic més popular de la banda. Als Estats Units, el vinil va aconseguir la 47ª posició en la llista Billboard d'àlbums. En aquest disc, s'inclou la seva cançó més coneguda, "White Bird" (ocell blanc), una peça melòdica composta per David i Linda LaFlamme que, amb el temps, s'ha convertit en un clàssic del rock psicodèlic.
Es tracta d'una balada inspirada en les penoses experiències que David i Linda LaFlamme van patir mentre estaven allotjats, en condicions d'amuntegament, en unes golfes d'una vella casa victoriana de Seattle. Un tuguri propietat de Matthew Katz, el seu primer mànager, on la pensió alimentària era insuficient, no gaudien de cap mitjà de transport i havien de suportar l'humit clima hivernal d'aquest municipi conegut amb el sobrenom de "Rainy City" (la ciutat de la pluja).
Es pot dir que en aquell període, els components de It's a Beautiful Day vivien com ocells engabiats. En aquestes circumstàncies, "White Bird" va brollar de forma natural a partir de la deplorable situació de la banda en els seus inicis i de l'anhel de ser lliures. La tornada de la cançó ho expressa clar: "L'ocell blanc ha de volar o morirà".
Matthew Katz havia traslladat el grup a Seatle per polir les seves interpretacions, actuant en un local que ell controlava, abans de introduir-los en les sales de concerts de San Francisco. El mes d'octubre de 1968, finalitzada l'estada a Seatle, la banda va actuar de telonera del supergrup britànic Cream. Seguidament, van començar a guanyar popularitat mentre, simultàniament, es van anar distanciant d'aquell despietat personatge.
Per altra banda, una àmplia majoria de melòmans estan d'acord en catalogar la portada de l'àlbum "It's a Beautiful Day", una coberta que mostra una imatge al.legòrica al nom del grup (fa un dia preciós), entre les millors caràtules de la història del rock.